EINES PER PRESENTAR INFORMACIÓ

DESCRIPCIÓ

A classe de GITIC hem treballat diferents eines per a presentar informació, entre les quals trobem Prezi:

AMPLIACIÓ

Prezi és un programa de presentacions per explorar i compartir idees sobre un llenç virtual basada en la informàtica en núvol (programari com a servei). Prezi es distingeix per la seva interfici d'usuari amb zoom, que permet als usuaris disposar d'una visió més apropada o més allunyada de la zona de la presentació. Prezi permet als usuaris visualitzar i navegar a través de la informació dins d'un espai 2,5D.

Prezi s'utilitza com a plataforma de pont entre la informació lineal i la no lineal, i com una eina de presentació d'intercanvi d'idees, ja sigui de forma lliure o be estructurada. El text, les imatges, els vídeos i altres mitjans de presentació es col·loquen sobre el llenç, i es poden agrupar en marcs. Després, els usuaris designen la grandària relativa i la posició entre tots els objectes de la presentació i com es fa el desplaçament entre aquests objectes, així com la ampliació/allunyament. Per a les presentacions lineals, els usuaris poden construir una ruta de navegació prescrita.

La presentació final es pot desenvolupar en una finestra del navegador, també permetent una presentació fora de línia amb només descarregar l'arxiu. Els usuaris que usen el Prezi públic pot editar, mostrar i descarregar els seus treballs a la web de l'aplicació, i els que paguen pel Prezi Enjoy o una llicència Prezi Pro poden crear, compartir i descarregar els arxius. Prezi també ofereix una llicència especial per a estudiants i educadors.

Vàrem haver de realitzar una presentació oral anomenada Identitat i Territori, la qual la vàrem explicar amb el suport de Prezi. La meva companya Magalí Ferreiro i jo vàrem escollir el tema de la Patum de Berga. Aquí us deixo l'enllaç de la nostra presentació:

http://prezi.com/aye_7xgvfutl/present/?auth_key=qz5j2jm&follow=2a33kwsza2zk

Per una altra banda trobem el Pearltrees, que a més de ser una bona eina de presentaió, està considerada com a una eina de marcadors socials. Per tant, Pearltrees és una eina de curació visual i de col·laboració que permet als usuaris recopilar, organitzar i compartir qualsevol URL que troben en línia, així com pujar fotos i notes personals. El producte inclou una interfície visual única que permet als usuaris arrossegar i organitzen URL recollits en unitats anomenades perles que ells mateixos es poden a més organitzades en una estructura jeràrquica amb Pearltrees, la nomenclatura de la companyia per a les carpetes personalitzades que contenen perles (URL). Els usuaris del producte també poden participar en la curatela socials / de col · laboració usant una característica anomenada Pearltrees equips. 

A classe, el meu grup de treball i jo vàrem utilitzar aquesta eina per a presentar el nostre treball del Bon comunicado. Aquest és l'enllaç:
http://www.pearltrees.com/annapg3/albert-espinosa/id10113973

REFLEXIÓ

És una bona eina per a utilitar a classe. Són unes utiitats poc conegudes, tothom utlitza el Power Point o similars, però realment aquestes eines també son molt correctes i poca gent les coneix. M'agradaria que fossin més utilitzades, així que us animo a fer-les servir, ja vereu quins resultats tan positius obtendreu.
www.prezi.com
www.pearltrees.com

ÉS L'HORA DE L'ADÉU!

I fins aquí la meva interacció amb quest blog pel que fa a les assignatures de COED i GITIC.
Des de que era ben petita somiava en ser metra, una boan mestra. I pensava en tot el temps que em faltava per arribar a ser-ho,  i ara, ara ja estic en la reta final d'aquest somni. He començat aquest grau amb moltes ganes, he conegut a molta gent. Actuals amics i amigues, i els que queden... he conegut a bons mestres que m'ajuden dia a dia a formar-me com cal. He après molt en aquest primer semestre i segueixo amb les mateixes ganes d'acabar aquest camí.
Us desitjo bones festes i feliç any nou a tots i a totes. Espero que us agradi el meu blog i fins aviat!

EL LLENGUATGE I LES LLENGÜES

DESCRIPCIÓ

El llenguatge és un mitjà o instrument de comunicació i és el més extens de tots els que posseïm. També és el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans perquè fa possibles el discurs abstracte i la parla desplaçada. Amb el llenguatge ordenem tant les experiències que tenim de l'entorn com les que s'originen en nosaltres mateixos. El llenguatge juga el paper en la constitució del pensament i més és el suport de la memòria. Finalment el llenguatge ens permet l'expressió lliure i interior i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos. tot ésser humà es comunica per mitjà d'una o altra llengua.
La humanitat té com a facultat innata el llenguatge, és a dir, un mitjà d'expressió i de comunicació que li és propi i que és diferent del que posseeixen els primats més desenvolupats. A més a més el llenguatge humà s'organitza en diferents nivels: discurs, oració, sintagma, morfema i fonema. 
Amb una llengua organitzem el nostre entorn. Tendim a agrupar els objectes per sintetitzar el llenguatge (per exemple: pi + roure = arbres). Per tant la comunicació és possible gràcies a l'organització i reducció que fem del món per mitjà del llenguatge. A més el llenguatge és el responsable que siguem capaços de pensar.

AMPLIACIÓ

Com ja he comentat anteriorment, el llenguatge és el mitjà de comunicació i d'expresió més extens que posseïm els èssers humans. 
Tenim dues formes de manifestar la comunicació entre nosaltres: per mitjà del canal oral i per mitjà del canal escrit.
Es poden comparar les situacions de comunicació oral i les escrites a fi d'identificar les característiques pròpies de cada grup i a més a més es poden comparar les característiques gramaticals (adecuació, coherència...) dels texts orals i escrits.
A continuació mostraré una taula on es pot veure clarament les diferencies contextuals de les dues formes de comuncar-se:

CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
1. Canal auditiu. El receptor comprèn amb l’oïda.	1. Canal visual. El receptor comprèn amb els ulls.
2. El receptor percep successivament (un darrera l’altre)	2. El receptor percep simultaniament (tots a l’hora)
3. Comunicació espontània. L’emissor pot rectificar i ha d’entendre al moment.	3. Comunicació elaborada. L’emissor pot refer el text.
4. Comunicació immediata en el temps i en l’espai. És més ràpid i àgil.	4. Comunicació diferida en el temps i en l’espai.
5. Comunicació efímera. Els sons només són perceptibles el temps que durin en l’aire.	5. Comunicació duradora. Les lletres es graven, poden tenir valor i testimoni durant el temps.
6. Utilitza els codis no-verbals: moviment del cos, veu...	6. Utilitza poc els codis no-verbals: la disposició de l’espai, el text, suport...
7. Hi ha interacció durant l’emissió del text. Mentre parla. l’emissor veu la reacció del receptor i pot modificar el seu discurs. El llenguatge oral és negociable.	7. No hi ha interacció.
8. El context extralingüístic té un paper molt important. L’oral és recolza: codis no-verbals, dixi...	8. El context és poc important. L’escrit és autònom del context.

La taula següent ens mostra les diferències textuals entre el canal oral i el canal escrit. 

	CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
ADEQUACIÓ	Tendència a marcar la procedència dialectal de l’emissor. Ús freqüent de les varietats dialectals. Associat a temes gramaticals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius usos privats).	Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor. Ús freqüent de l’estandard. Associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius. (usos públics).
COHERÈNCIA	-Selecció menys rigorosa de la informació (canvis de tema, repeticions…) -Més redundant. -Estructura del text oberta. -Estructures poc estereotipades.	-Selecció mol més rigorosa de la informació (informació rellevant exacta). -Menys redundant. -Estructura tancada. -Estructures estereotipades.
COHESIÓ	-Menys gramatical (pauses, entonacions…) -Utilització dels elements paralingüístics: canvis de ritme, velocitat, tons,etc. -Utilitza força  codis no-verbals: moviments oculars i corporals, gestos… -Freqüència alta de referències exofòriques (tu, jo, aquí, allà, etc.) Depèn de la situació.	-Més gramaticals (signes puntuació, sinónims…) -Utilització de pocs elements paralingüístics. Tipologies diverses (cursiva, negreta…) -Utilitza pocs codis no-verbals: distribució, espai text, esquemes… -Freqüència alta de referències endofòriques (ell, aquell, meu, alguns…) Depèn del text.
GRAMÀTICA. FONOLOGIA I GRAFIA.	Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids: contraccions, elsiions, etc.	Gairebé no incorpora aquestes formes.
GRAMÀTICA. MORFOLOGIA	Prefereix solucions poc formals: relatius simples (que), perfet perifràstic (vaig anar), combinacions pronoms (n’hi), etc.	També usa solucions formals: relatiu compost (el qual), perfet simple (anà), combinacions pronoms (li’n).
GRAMÀTICA: SINTÀXIS	-Tendència a usar estructures sintàctiques simples: oracions simples i breus. -Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades. -L’ordre dels elements de l’oració és força variable. -El·lipsis freqüents.	-Ús freqüent d’estructures complexes i desenvolupades: oracions més llargues. -Absència gairebé absoluta. -Ordre més estable. -El·lipsis menys freqüent.
GRAMÀTICA: LÈXIC	-Prefereix lèxic no marcat formalment (de pressa, coses, etc) -Freqüència baixa de mots amb significats específics. -Accepta la repetició lèxica. -Ús de proformes i hiperònims en funció de mots jòquer: cosa, allò, fer… -Ús de tics lingüístics o mots paràsit: interjeccions o expressions Oh!, si? -Ús de mots crossa: mots o expressions usats repetidament (vui dir, doncs…) -Ús freqüent d’onomatopeies, frases fetes, refranys, etc.	-Tendència a usar lèxic marcat formalment (ràpidament, elements…) -Freqüència molt alta. -Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims. -Tendència a usar els mots equivalents i precisos. -Absència dels mots paràsit. -Tendència a eliminar els mots crossa. -Ús molt escàs d’onomatopeies, refranys…

Per tant, l'escrit presenta un conjunt de característiques contextuals i textuals pròpies, diferents de l'oral. Les comunicacions escrites més corrents són substancialment diferents de les orals.

Però malgrat totes aquestes diferències, també podem trobar certa relació entre aquests dos canals. 
Antigament era molt més important l'escrit que l'oral i actualment l'oral és l'objecte únic dels seus estudis, mentre que l'escrit és un simple mitjà per transcriure la parla.
Podem trobar tres estatus diferents de l'escrit que ens pot ajudar a demostrar que l'escrit poseeix una autonomia respecte l'oral. 

1) L'escrt tradicional: on la gramàtica és ornomental i prescriptiva de l'escrit i la llengua es presenta monolística i neutra, refusant les diverses varietats dialectals i també els registres. També es proscriuen els usos més funcionals de la llengua i s'utilitzen textos descontextualitzats i menys freqüents com l'assaig o la redacció.

2) Codi segon: on l'oral és primordial i l'escrit se li subordina. Els estudis gramaticals estan basats en l'anàlisis de les oracions de l'oral. Els aprenents adquireixen el sistema fonològic i el llenguatge transaccional dels diàlegs.

3) L'escrit, llengua: on l'oral i l'escrit són dos codis diferents i autònoms. Es basa en els estudis de la gramàtica del discurs, que analitzen textos de la llengua amb els quals els alumnes aprenen a comunicar-se efectivament per oral i per escrit. 

Per una altra banda trobem les propietats del text: són les qualitats qe té un escrit quan actua eficaçment com a missatge real en una situació comunicativa. Quan un text compleix les 5 característiques (adequació, coherència, cohesió, correcció...) podem parlar d'un text significatiu, i quan no es compleix s'anomena no-text.

REFLEXIÓ

Per tant, el llenguatge és el mitjà de comunicació i d'expressió més extens que posseïm els èssers humans, és algo més que un mitjà de comunicació. 

LES HABILITATS LINGÜÍSTIQUES

DESCRIPCIÓ

Abans d'explicar les quatre habilitats lingüístiques cal que primer sapiguem d'on prové aquest nom. Per tant, la lingüística és la ciència que estudia de la llengua natural. Estudia totes les manifestacions de la parla humana. Existeixen quatre habilitats: llegir, escoltar, parlar i escriure.

AMPLIACIÓ

A continuació explicaré breument aquestes quatre habilitats:

1) LLEGIR
Llegir és el procés mitjançant el qual es compren un text escrit.
A més a més, segons Isabel Solé, trobem quatre implicacions que té el fet de llegir:

a) Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text i això vol dir que e significat que té un escrit per qui el llegeix no és una rèplica del significat que l'autor va voler donar-li sinó que és una construcció pròpia que implica el text, els coneixements previs del lector i els objectius amb que s'enfronta.

b) Llegir és aconseguir un objectiu, sempre llegim per algun motiu, per alguna fnalitat. L'objectiu guia la lectura, també es objectius poden ser molts i molt variats. Llavors l'objectiu determinarà el tipus de lectura, les estratègies de lectura i el control sovint inconscient que s'exerceix sobre la lectura.

c) Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix, en primer lloc, ha de fer-se seu el text relacionant-lo amb allò que ja sap; en segon lloc ha d'adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text. A l'any 1990 F. Smith va anomenar això com informació visual i informació no visual. (Familiaritat del tema tractat, conèixer la llengua, saber descifrar el codi...)

d) Llegir és un procés de predicció i inferència continua. Entenem oer inferència a l'habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir del significat de la resta, per tant a partir del context. (Per exemple, si no entenc el significat d'una paraula o frase amb el context del text el puc deduir).

2) ESCRIURE
És el procés mitjançant el qual es produeix un text escrit significatiu.
Podem trobar tres tipus d'aspectes:
a) Aspectes formals
   - Cal·ligrafia (habilitat lectora o motriu)
   - Relació so-grafia
   - Disposició en l' espai 
b) Aspectes lingüístics 
   - Morfològics (formació de les paraules)
   - Lexicològics (significat de les paraules)
   - Sintàctics (la funció de les paraules)
   - Semàntics
c) Aspectes discursius
   - Tipologia textual o tipus de text
   - Propietats del text o característiques del text
          · Coherència
          · Adequació
          · Cohesió
          · Correció
          · Variació o estil
   - Procés d'escritura: Planificar-redactar-revisar

3) PARLAR 
Parlar és expressar e nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

4) ESCOLTAR
Escoltar és comprendre un missatge a partir d' enllegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment.

Qué vol dir saber escoltar?
a) saber escoltar demana un paper actiu i participatiu.
b) saber escolatr demana un respecte per l'emissor i per les seves idees.
c) saber escoltar demana ser objectiu per intentar entendre que ens vol dir l'altre.
d) Un bon ollent també sap descobrir els objectius i propèsits de l'orador.
e) sap descobrir les idees principals del missatge.
f) sap reaccionar el missatge i parlar si cal quan acaba l'orador.

         
REFLEXIÓ

Per tant, com a futurs mestres, hem de saber personalment i saber ensenyar aquestes quatre habilitats que posseïm els ésser humans. Hem de saber com ensenyar això als infants ja que és una qüestió molt important que requereix una implicació i un gran esforç per tal de formar a persones educades i coherents.
Com creieu que podem aconsseguir aquest repte?

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC I EL BON COMUNICADOR

DESCRIPCIÓ

A classe de COED (Comunicació Oral Escrita i Digital) vàrem haver de llegir el llibre anomenat Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Aquest llibre tracta tècniques, trucs i consells per a parlar bé en públic, des de la preparació inicial: documentar-se del tema a tractar, com elaborar un guió, com cridar l’atenció de l’audiència… fins a l’actitud que ha de prendre l’orador durant l’exposició: com controlar els nervis, quin to de veu i com gesticular.

AMPLIACIÓ

També vàrem haver d'escollir una persona que per a nosaltres fos un Bon comunicador, que sapigues transmetre, proper, que ens cridi l'atenció... El meu grup va escollir a Albert Espinosa, ja que sap com arribar als espectadors per mitjans audiovisuals, lectura, teatre... És un bon comunicador pels motius següents: Tracta temes propers a nosaltres, parla amb presició i claredat, utilitza un bon to de veu, una bona entonació, té molt sentit d’humor, parla amb molt de respecte, estima al seu públic ja que respon a tots els emails, twitters, etc.

                                                                                

REFLEXIÓ

Actualment se li dona molta importància a la manera de parlar en públic. A la classe de COED, vàrem realitzar una activitat per saber la nostra forma de parlar en públic. Aquesta activitat va consistir en recitar un poema en veu alta i gravar-nos, per tal de saber i modificar o corregir els nostres moviments, tics, gesticulació, to de veu... Penso que és un bon exercici per aprendre dels nostres errors per així millorar la nostra manera d'expressar-nos.

LA DESCRIPCIÓ

A classe de COED (Comunicció Oral, Escrita i Digital),  hem treballat diferents formes de manifestar la descripció. Vàrem practicar la descripció amb l'activitat Qui Ets Tu?

DESCRIPCIÓ

La descripció és una tipologia textual que pot ser objectiva, si té una intenció explicativa o informativa. També pot ser subjectiva, si qui escriu deixa entreveure l'opinió o els sentiments que li produeix allò que es descriu.

Aquest és el poema que vaig confeccionar. Vaig intentar plasmar les meves paraules per descriure a una companya de classe. Aquesta companya és Magalí Ferreiro. 

ASÍ ES ELLA

Dulces son sus palabras,

sus gestos y sus miradas,

contigo está para todo,

en las buenas y en las malas.

Contagiosa es su alegría,

y sacando una sonrisa

a los problemas y tristezas

ella siempre positiva.

Cuando tú la necesites

estará todos los días

para apoyarte y decirte

no te preocupes, estate tranquila.

Con cariño es detallista

para sacarnos las sonrisas

es graciosa y divertida

incluso en una despedida.

AMPLIACIÓ

Aquesta activitat també m'ha servit per aprofundir més en aquest tema. Per tant, una altra activitat realitzada és crear una imatge amb diferents objectes per tal d' escriure a una persona. Jo vaig descriure a la meva companya Magalí Ferreiro. Vaig utilitzar els colors per a descriure a aquesta persona.El color taronja, groc i rosa. 
El color taronja representa l'entusiasme, la felicitat, l'atracció, la creativitat, la determinació, l'èxit, l'ànim i l'estímul.
El color groc representa l'alegria, la felicitat, la intel · ligència i l'energia.
El color rosa representa dolçor i delicadesa.
Aquesta és una fotografia del dia de l'exposició.

AMPLIACIÓ

A moltes cançons trobem molts tipus de descripcions i no ens n' adonem. A continuació us deixo una cançó de Txarango on es descriu la situació de Barcelona a la primavera i el dia de Sant Jordi. 



També podem trobar altres manifestacions de descripció, com poemes, novel·les, assaigs, contes...

Conferència Guillermo Orozco

Guillermo Orozci és un professor i investigador del Departament d'Estudis de Comunicació Social de la universitat de Guadalajara (Mèxico)

Fa una comparació entre el fet de ser audiència i el fet de ser home o dona. L'audiència és més universal. Tots sabem veure i escoltar però hi ha coses que no es poden veure a simple vista, com per exemple les posicions de la càmara, hores dels programes, els plans... Llavors per percebre totes aquestes coses hem de que veure més enllà de la lent. No veiem la realitat sinó la realitat que ens volen fer veure.No tenim una bona visió del que estem veient i cal entrenar-se per poder percebre tot el que es veu a simple vista.

L'educació per als medis no és només un actor, sinó dos actors principals: Família i Escola, encara que avegades en menor proporció s'hi pot afegir els mitjans.

L'escola i la família actuen com a mitjadors amb la relació entre el nen i la televisó. Actualment els nens interactuen molt amb les pantalles i els adults tenen molta responsabilitat sobre el que veuen o no veuen. Per exemple, si a una casa els pares no fan cas als infants, aquests no tindran res més millor a fer que mirar la televisió, navegar per internet...per tant, fem el que fem tindran incidència amb l'audiència.       

                                                                                                                                                               Els professors han de preguntrar quin tipus de interaccions tenen amb les tecnologies (programes, música, pel·lícules...) per saber quina situació viuen a casa seva. Segons els mestres els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat, no estan divertint unicament sinó que ultimament també estan creant un efecte educatiu, ja que ultimament els nens veuen molt la televisió, internet...                                                                                                                   És important que, per exemple, desprès de veure la pel·lícula de El señor de los anillos s'ha de pensar com ha sigut gravada la pel·lícula així ensenyem als infants a observar que hi ha més enllà del que han vist anteriorment.

S'haurien d'aprofitar les tecnologies per a educar. Els mestres menyspreen les imatges audiovisuals, per a ells el més important és aprendre a través del llibre de text i les imatges queden en un segon plànol. Es pasa de la lògica del text a no donar-li importància a la lògica d'ensenyar digitalment. No és el mateix ensenyar amb videos, documentals, pel·lícules que amb un llibre de text. Els dos tipus estan molt bé però no s'aprofiten correctament per igual.

Com es pot integrar els mitjans a l'escola? S'ha de fer una alfabetització visual i digital, que permeti que tots pogam treure el millor profit a aquests mitjans. S'ha d'ensenyar a utilitzar aquests mitjans abans de que siguin educar, per tenir la certesa de que tots l'entenguin. S'ha d'ensenyar des de una base. No es cert quan diuen que la nova generació neix amb un xip, sinó que se'ls ha d'ensenyar les bases perquè un infant no florirà automàticament amb les noves tecnologies, sinó educar-los a partir d'una base i cada vegada anar progresant.

Per tant, no per ser audiència tenim competències necessaries, hem d' interpretar tot el que percebim. Com a espectadors hem de pensar i adonar-nos que no veiem la realitat. Veiem el que el càmara vol que veiem. No tenim el llenguatge que el càmara a utilitzat per mostrar la informació. Els mestres tenim que estar al dia de tots els programes perquè segur que algun nen estarà sol a casa mirant-lo. Els adults no han de sensurar els programes sinó que han de comentar per a la fi d'educar.