Guillermo Orozci és un professor i investigador del Departament d'Estudis de Comunicació Social
de la universitat de Guadalajara (Mèxico)
Fa una comparació entre el fet de ser audiència i el fet de ser home o
dona. L'audiència és més universal. Tots sabem veure i escoltar però hi ha
coses que no es poden veure a simple vista, com per exemple les posicions de la
càmara, hores dels programes, els plans... Llavors per percebre totes aquestes
coses hem de que veure més enllà de
la lent. No veiem la realitat sinó la
realitat que ens volen fer veure.No tenim una bona visió del que estem veient i
cal entrenar-se per poder percebre tot el que es veu a simple vista.
L'educació per als medis no és només un actor, sinó dos actors
principals: Família i Escola, encara que avegades en menor proporció s'hi pot
afegir els mitjans.
L'escola i la família actuen com a mitjadors amb la relació entre el nen
i la televisó. Actualment els nens interactuen molt amb les pantalles i els
adults tenen molta responsabilitat sobre el que veuen o no veuen. Per exemple,
si a una casa els pares no fan cas als infants, aquests no tindran res més
millor a fer que mirar la televisió, navegar per internet...per tant, fem el
que fem tindran incidència amb l'audiència.
Els
professors han de preguntrar quin tipus de interaccions tenen amb les
tecnologies (programes, música, pel·lícules...) per saber quina situació viuen
a casa seva. Segons els mestres els mitjans de comunicació tenen una
responsabilitat, no estan divertint unicament sinó que ultimament també estan
creant un efecte educatiu, ja que ultimament els nens veuen molt la televisió,
internet...
És
important que, per exemple, desprès de veure la pel·lícula de El señor de
los anillos s'ha de pensar com ha sigut gravada la pel·lícula així ensenyem
als infants a observar que hi ha més enllà del que han vist anteriorment.
S'haurien d'aprofitar les tecnologies per a educar. Els mestres
menyspreen les imatges audiovisuals, per a ells el més important és aprendre a
través del llibre de text i les imatges queden en un segon plànol. Es pasa de
la lògica del text a no donar-li importància a la lògica d'ensenyar
digitalment. No és el mateix ensenyar amb videos, documentals, pel·lícules que
amb un llibre de text. Els dos tipus estan molt bé però no s'aprofiten
correctament per igual.
Com es pot integrar els mitjans a l'escola? S'ha de fer una
alfabetització visual i digital, que permeti que tots pogam treure el millor
profit a aquests mitjans. S'ha d'ensenyar a utilitzar aquests mitjans abans de
que siguin educar, per tenir la certesa de que tots l'entenguin. S'ha
d'ensenyar des de una base. No es cert quan diuen que la nova generació neix
amb un xip, sinó que se'ls ha d'ensenyar les bases perquè un infant no florirà
automàticament amb les noves tecnologies, sinó educar-los a partir d'una base i
cada vegada anar progresant.
Per tant, no per ser audiència tenim competències necessaries, hem d'
interpretar tot el que percebim. Com a espectadors hem de pensar i adonar-nos
que no veiem la realitat. Veiem el que el càmara vol que veiem. No tenim el
llenguatge que el càmara a utilitzat per mostrar la informació. Els mestres
tenim que estar al dia de tots els programes perquè segur que algun nen estarà
sol a casa mirant-lo. Els adults no han de sensurar els programes sinó que han
de comentar per a la fi d'educar.
